Planificant la temporada 2011

Aquests dies, segueixo de baixa per la lesió al turmell en la caiguda a l'Open Natura. Ja estic en la quarta setmana i estic que m'enfilo per les parets.
Només penso en quan i com començaré la recuperació. Segons els especialistes encara em queden aquesta i una altra setmana per enfortir els lligaments afectats.
Entre altres coses m'he dedicat a llegir uns llibres sobre entrenaments del ciclista. Molta informació que no em vé de nou, però que son una molt bona guia per recopilar i classificar tot el que sabem sobre el ciclisme.
Tot i que vaig començar tard en el món de la competició del ciclisme, ja són set temporades les que porto a l'esquena. Moltes maneres dentrenar dia a dia per preparar-me pel dia de la competició.
Com molt bé diu la dita, l'experiència és un grau. Això no vol dir res més que, durant la formació de la experiència, inclouràs bons i dolents moments i situacions, caigudes, fred, calor, patiments, pajaras, satisfacció, etc...
Tot això t'ajuda a portar el teu cos al límit i a conèixer-te millor.
Durant els primers anys en la iniciació al ciclisme, em vaig dedicar a les marxes de llarga distància i, sempre que puc, repeteixo per intentar millorar el meu propi temps en el recorregut. Però aconseguir un millor temps no es solament l'estat de la preparació física, són molts els factors que influeixen: alimentaris, mecànics, etc... i sobretot els meteorològics.
En els següents anys combinava les marxes amb curses ciclomasters. Aqui vaig experimentar una gran evolució en el meu desenvolupament com a ciclista.
Combinava l'entrenament de resistència que em suposava millorar les marxes amb l'entrenament de velocitat i potència per assolir les curses, fet que em va dur a arribar primer en alguna de les clàssiques marxes i guanyar el campionat de Seniors en el 2005.
L'any següent posaria tots els meus esforços en correr en la categoria Amateur (Elit), em vaig deixar portar per un entrenador personal. Varen ser dos anys de molta experiència amb tot l'esforç que comporta.
Corre en amateur comporta estar al maxim de les teves possibilitats, portar la maxima ressistència de les marxes juntament amb les velocitats, canvis de ritme, etc... de les curses mes exigents.
Crec que correr a un bon nivell en Amateur està a l'abast de molt poca gent, per tot el que comporta. Primer cal reunir unes condicions físiques extraordinàries, després tenir el cap molt sencer(idees clares) i segur del que s'ha de fer, gaudir d'una estabilitat emocional, sentimental i sobretot econòmica que transmeti seguretat.
Això no és fàcil amb l'entorn i la vida que ens envolta, en aquesta etapa Amateur un passa de la adolescència a la maduresa. El ciclisme requereix molta disposició de temps i repercuteix en la nostre vida social i laboral.
Aquests darrers anys he tornat a la competició Ciclomaster amb l'experiència de les darreres edicions a Amateur, he pogut competir al màxim nivell guanyant la classificació Master30 en les darreres edicions 2009 i 2010. Ara puc dir que gaudeixo d'una millor vida compaginant feina, oci, relacions socials i de parella.
Gràcies a uns llibres dels considerats millors entrenadors de ciclisme del món i amb l'experiència de conèixer les possibilitats del meu cos dins el ciclisme. Ara començo a el·laborar un nou pla d'entrenament per la propera temporada 2011.
Sense fer cap gran descobriment, intentaré seguir una pauta d'entrenaments específics en cada moment de la temporada, sempre adeqüant-me a les possibilitats del meu temps de lleure.
La temporada es pot definir en quatre parts:
1. Fonaments.
2.Preparació.
3.Especialització.
4.Transició o descans actiu.
Aquesta última se m'ha convertit en descans passiu!
A mesura que comenci els entrenaments aniré aprofondint en els diferents apartats.
Fins aviat.