Terra de Volcans

Ahir vàrem participar a la primera marxa Terra de Volcans d'Amer, amb els companys d'equip Dani i Pablo i l'amic Jordi Fonollossa. El dia es preveia esplèndid, però a causa de les pluges del dia anterior les carreteres estaven xopes i amb alguns bassals.
La sortida era a les 9:30, fet que per un excés de confiança em vaig entretenir més del compte i vaig acabar sortint l'últim darrera l'ambulància...
Ja em vaig fer el primer calentón per agafar el grup capdavanter, ja començada l'ascenció a Sant Hilari per Ossor. Poc després d'Ossor en Dani marxava amb dos més però poc després punxava roda i els altres no s'entenien i el grup els tornava a neutralitzar.
Seguidament i com que els 25 kms d'Ossor donen per molt, tornarien a marxar un altre grupet de cinc o sis corredors. Passat Sant Hilari direcció a Cortals anava tivant del grup el Company de la Seu d'Urgell fins que vaig decidir ajudar-lo fent una apretadeta per agafar els escapats.
El que em va saber més greu, és que amb l'apretada vaig acabar amb el company Pablo que es va quedar enrera. Vaig pensar que baixant tornaria a enllaçar però no va poder ser i en la baixada per Sant Sadurní d'Osormort, el company de la Seu va posar un ritme ràpid amb la carretera humida i plena de sorra i varem marxar del grup.
Anàvem prou ràpids a relleus continuats quan ens varem passar el desviament de la ruta i passant per Sant Julià de Vilatorta ens varem passar de llarg! Acompanyats per tres motos dels Mossos varem retrocedir i agafar la carretera cap a Folgueroles quan perduts per mig del poble ens varem trobar amb el company Pablo i de nou la ruta marcada.
A l'horitzó per davant nostre veiem un grup de ciclistes que era del qual haviem marxat i deixat enrera i ens perseguia. A relleus els varem tornar a atrapar i ens varem adonar que faltaven alguns corredors.
Aleshores ens varen dir que cinc corredors havien marxat. Seguidament vàrem passar per Roda de Ter per anar a buscar el seguen port (Can Toni Gros), llarg d'uns 18 kms vaig posar ritme i vaig anar marxant poc a poc del grup.
Vaig fer tota la pujada sol i a dalt veia un corredor despenjat del grup capdavanter. Vaig afrontar la baixada cap a Rupit i seguidament a l'ascenció a Coll de Condreu vaig acabar agafant i deixant el corredor que marxava per davant meu.
Seguidament baixant el condreu vaig forçar el ritme i al pas per sant Esteve d'En Bas les cames ja començaven a sentir la fatiga acumulada del centenar de kilometres. Una vegada superat el repetxó de Sant Esteve només em quedava la llarga baixada direcció a Amer.
Vaig acoplar-me a la bici al més estil rodador i mantenir una lleugera cadència per evitar que s'agarrotessin les cames camés... A estones el vent apretava fort de cara i ho vaig arribar a passar bastant malament! Vaig aconsseguir arribar a Amer amb suficient marge respecte el grup perseguidor per intentar afrontar l'ascensió a l'últim port amb en molta calma.
Vuit kilometres per davant, amb en una mitja del 8%, sinó el que més un dels ports més constants que recordo! A la primera corva ja tenia rampes a les cames, només pensava en abandonar. El ritme era fluix, 13, 14 kms/h, intentava moure completament les cames en rodó per evitar que un muscle treballes en excés i a un altre menys.
Realment ho vaig passar malament, només comptava els kilòmetres marcats de menys... anava repassant el comptador i restant metres.... Es va fer etern...
Finalment 5è classificat, satisfet i de no haver-nos equivocat de ruta no sé que hagués passat.